Tag Archives: relat

Nadal creatiu

Primer de tot deixa’m dir-te: bon any nou!

Bé, dit això, he de reconèixer que aquestes festes de Nadal he procrastinat. He procrastinat molt. M’he pres vacances aquí, al bloc, i de la feina que tenia pendent. He fet coses que no tenia previst fer, i he deixat per més endavant coses que voldria –i hauria– d’haver fet. Però, si serveix d’excusa, l’esperit nadalenc m’ha inspirat una mica, i la meva faceta més creativa ha reclamat temps i dedicació.

Els que em coneixeu sabeu que la majoria d’arts creatives no són el meu fort; l’únic que gaudeixo de manera genuïna és escriure. I doncs, durant les festes, he fet exactament això. No us prendré més temps amb aquesta entrada, de fet; només vull presentar-vos alguns dels relats curts que he escrit.

El primer (Tornar a casa) ja és vell; però si s’ha de començar, prefereixo començar per aquest. Crec que alguns de vosaltres ja us l’heu llegit: és el relat d’un nàufrag que torna a casa. El podeu trobar clicant aquí.

El segon l’he escrit aquest Nadal, i com que sempre vaig tard, parla de la tardor. Aquest el podeu llegir aquí.

Etiquetat , ,

L’afició d’escriure

Quants de vosaltres teniu l’afició d’escriure? Molts, probablement; en estils molt diferents, direccions molt diferents, però escriviu. Potser escriviu un diari personal, a qui expliqueu tot el que viviu, penseu i sentiu. Potser escriviu relats curts, històries fictícies amb què exploteu la vostra activa imaginació. Potser teniu un bloc, com jo.

Sigui com sigui, escriviu. D’una manera o d’una altra, la immensa majoria s’aferra a aquesta genuïna eina de comunicació. Tinc amics i coneguts que escriuen elaborats assaigs exposant les seves idees. D’altres, fan ús de textos més curts, columnes en revistes electròniques o setmanaris locals, amb la intenció de donar notícies.

El bloc és una eina d’ampli espectre, on tothom hi té cabuda i on no hi ha normes que dictin sobre què o com s’ha d’escriure. Hi ha gairebé una infinitat de possibilitats i estils: el meu company de Sabates Velles utilitza el seu bloc per a presentar els seus relats curts, escrits deliciosament i molt amens; i l’amic de La cabeza de Columbus Snitch escriu les seves reflexions i curiositats, en to divertit i molt creatiu. Feu-los una visita quan tingueu una estona, val molt la pena.

També hi ha qui escriu brillants tuits, després d’hores de trencar-se les banyes en com explicar històries en cent quaranta caràcters. És una manera de demostrar que la llargada del relat no ha d’influir en la seva qualitat. Així ho creia Ernest Hemingway, a qui ja agradaven els relats curts. Una vegada va apostar que escriuria un relat que commocionés al lector en només sis paraules. El resultat:

For sale: baby shoes, never worn.” – E. Hemingway

que es tradueix en “A la venda: sabates de nadó, sense fer servir.” Jutgeu vosaltres mateixos.

Etiquetat , , ,