Tag Archives: espanya

Un passat que vol tornar

Hola, hola, hola a tothom! Ho reconec, he estat cruel i us he mantingut expectants, impacients per llegir la meva propera entrada, durant massa temps. És el que passa quan estàs de vacances: t’ho agafes amb una calma excessiva i, quan te n’adones, ja ha passat un mes. A més, això dels Jocs Olímpics m’ha distret durant els últims dies. Tranquils, l’entrada d’avui és la disculpa, i la següent, que vindrà amb sorpresa, la compensació.

Però aquest mes de juliol i els primers dies d’agost han estat, per diversos motius, una temporada d’intensa exaltació nacional. Els que em coneixeu ja ho sabeu: sóc catalanista, independentista i d’esquerres. Els insults freqüents a les xarxes socials, sobretot a Twitter, mostrant el que ja s’anomena catalanofòbia, m’han donat encara més convicció en defensar els valors i interessos que crec adequats per Catalunya. Però mai he tingut res en contra d’Espanya. Almenys, fins ara.
Sí, ara sí, tinc una queixa important, directa. I, contràriament al que podríeu pensar, no té res a veure amb la crisi, ni amb les retallades i imposicions que ens arriben des de Madrid, ni amb aquest odi que sembla que ens professen als catalans. Té a veure amb el passat, o amb el que jo creia que era el passat, d’aquest país.

Tots, petits i grans, sabeu alguna cosa sobre la història d’Espanya. No cal que tingueu cap mena de noció detallada sobre tots els reis i les batalletes, i ara. Només penseu en els quaranta anys de règim franquista. Gairebé mig segle de repressió. Quatre dècades de dictadura que van acabar amb una apagada, insípida i poc eficient transició a la tan esperada democràcia.
Ja fa gairebé tants anys des d’aleshores com els que va durar la dictadura; i, malgrat tot, fa escassament una setmana, en un BOE, es va anunciar que s’aprovava el naixement d’un nou municipi, un poblet de 2500 habitants que se segrega de Badajoz, a Extremadura. I què té a veure això amb una transició poc eficient, amb el passat? El poble s’anomena Guadiana del Caudillo, nom aprovat per votació, fa uns mesos, entre tots els habitants amb dret a vot del municipi en qüestió.

En si, és important que un poble insignificant d’Espanya tingui reminiscències del passat anterior a la transició democràtica i faci al·lusió directa a un dictador, repressor, assassí, mort fa trenta-set anys? Potser no, però a mi, que sempre exagero una mica, em sembla catastròfic.

Pel que s’ha publicat a la premsa, el mandat socialista a la comunitat autònoma extremenya va bloquejar el procés de segregació, al·legant que el nom incomplia la Llei de Memòria Històrica. L’entrada del PP a la Junta d’Extremadura va ser seguida, en poc temps, d’un decret llei que aprovava el naixement del nou municipi de topònim polèmic.
Tanmateix, el municipi, que aleshores encara era tan sols una entitat local menor, va convocar una votació per decidir si volien mantenir el nom complet o si decidien suprimir la cua del nom, deixant tan sols Guadiana. Com ja hem dit, el nom definitiu s’ha quedat en Guadiana del Caudillo. És a dir, que una fracció majoritària de la població d’aquest municipi han votat a favor d’un nom que fa apologia d’un dictador, d’un règim antidemocràtic.

Suposem, per un segon, que aquesta proporció es manté a nivell estatal i que també hi ha una majoria, a Espanya, que s’ha quedat estancada en una realitat de fa quaranta anys. Què passa, però, si és més que una suposició? El fet que un partit polític que aprova un topònim franquista guanyi per majoria absoluta unes eleccions generals fa pensar que, probablement, una part important de la població del país té aquesta mateixa tendència a involucionar.

Totaixò, per no parlar de la clamorosa violació de la Llei de Memòria Històrica, l’article 15 de la qual prohibeix la utilització de símbols franquistes i n’obliga la retirada. Si, a la fi, es permet el naixement del poble comentat, això suposarà una actuació contrària a una llei que jo, personalment, considero fonamental. Es pot confiar que algú que viola una llei important respectarà les lleis secundàries, menys rellevants però igualment necessàries?

En conclusió, crec que aquest fet, sobre el qual diaris com La Razón no han fet cap menció (que jo hagi sabut trobar) considerant que no és rellevant, demostra el que es suma a una ja llarga llista de motius pels quals vull que Catalunya sigui independent. Sé que hi ha espanyols molt raonables i tolerants, i sé que hi ha catalans que no estan d’acord amb mi en aquest assumpte. Sé que és un error generalitzar, però em temo que, encara que no ho siguin tots, hi ha una majoria, al país veí, que somia –i aplica– un model, uns ideals, un sistema que jo no vull per a la meva Catalunya.

Etiquetat , , , ,