Tag Archives: decisio

Decisions i impulsivitat

Durant la meva estada a la ciutat de Londres, amb motiu del London International Youth Science Forum, el jove científic del Institute of Cognitive Neuroscience de l’Imperial College, el Dr Robert Adam, va oferir-nos un interessant seminari sobre la influència de la dopamina i les reaccions relatives a aquesta en la presa de decisions. Aquella xerrada va ser una de les que més em va marcar: primerament, per l’estreta relació del tema amb la meva matèria d’estudi, la bioquímica; però també per un creixent interès per la psicologia, sobretot aquella psicologia autoaplicable i reflexiva que ens permet entendre les pròpies decisions, maneres de fer i pensaments.

Quan hom pren una decisió, pot fer-ho de dues maneres. La primera, analítica, lògica i racional, és la metodologia pròpia d’un ordinador, i la més eficaç en decisions abstractes; però és inaplicable en situacions que ens afectin personalment, com a individus. En aquests contexts, el que ens mou a prendre una decisió no és un raonament lògic, ni un pensament crític, sinó un desig. Un desig que, fins i tot, pot passar desapercebut a la part racional de nosaltres mateixos, potser perquè és un desig massa freqüent i propi de nosaltres mateixos com perquè siguem capaços de discernir-lo de les necessitats.

De fet, la majoria de desigs fan referència a necessitats; o, potser, seria més adequat que la majoria de desigs fan d’aquell objecte de desig una necessitat real. No cal que siguin desigs estranys o especials, com aquells que demanem quan bufem una espelma. Res de pau al món o de salut i llarga vida a totes les persones: som, també per naturalesa, individuals i individualistes. El desig real es mou sempre en direcció a nosaltres i al nostre benestar. Desitgem menjar, desitgem dormir, desitgem comoditat i plaer, o fins i tot amor, perquè el nostre cervell ha après a interpretar que complir aquests desigs ens fa sentir millor. Però també podem generar noves necessitats, situacions que, per repetició o per observació, bioquímicament emulen el mateix procés que les necessitats fisiològiques més fonamentals.

Biològicament, així doncs, al nostre cervell —que funciona mitjançant la transferència entre neurones d’unes molècules anomenades neurotransmissors— hi ha una substància anomenada dopamina, que té una estreta relació amb el desig. És el sistema bioquímic mitjançant el qual el cervell interpreta que hi ha una necessitat, i és només en aquesta molècula i en la seva anàloga, la serotonina, que nosaltres sentim desig i plaer. La dopamina en si augmenta en concentració cada vegada que sentim una necessitat, i el sentiment d’angoixa que això genera ens porta a desitjar complir aquest requeriment per tal de sentir-nos millor. Quan complim el desig, la concentració de dopamina baixa i la concentració de serotonina, que ens fa sentir plaer i benestar, augmenta.

Això és, evidentment, aplicable a una decisió. Aquesta sempre constarà d’almenys dues possibles vies de sortida, de les quals probablement n’hi haurà una que desitjarem més que la resta, sigui per una necessitat física o fisiològica real o bé per una necessitat generada, per costum, al llarg del temps. Inconscientment, tenim constància del fet que, com més destigem alguna cosa, més plaer sentim en aconseguir-la, i és per això que en una situació d’aquesta mena, optarem per aquella que ens ha d’aportar més plaer. La decisió, a més, en tant que no té cap base racional, serà aparentment impulsiva i poc meditada.

També hem de tenir en compte, però, que la certesa d’aquest plaer no és sempre la mateixa. Hi pot haver, perfectament, una situació en què el plaer sigui potencialment menor, però del qual en tinguem certesa; mentre que, simultàniament i com a elecció oposada a la primera, la segona situació pot aportar un plaer potencial major, però pot ser tanmateix més difícil i arriscat d’obtenir. Suposo que aquí entraria en joc l’angoixa de no aconseguir cap mena de plaer contra la suggerent possibilitat d’aconseguir-ne un d’incomparablement més gran al que tinc com a cert i segur. Estaria bé estudiar casos com aquest en l’aspecte bioquímic; tot i que potser aleshores seria massa fàcil controlar com hom pren una decisió.

Anuncis
Etiquetat , , , , , ,