Tag Archives: bloc

L’afició d’escriure

Quants de vosaltres teniu l’afició d’escriure? Molts, probablement; en estils molt diferents, direccions molt diferents, però escriviu. Potser escriviu un diari personal, a qui expliqueu tot el que viviu, penseu i sentiu. Potser escriviu relats curts, històries fictícies amb què exploteu la vostra activa imaginació. Potser teniu un bloc, com jo.

Sigui com sigui, escriviu. D’una manera o d’una altra, la immensa majoria s’aferra a aquesta genuïna eina de comunicació. Tinc amics i coneguts que escriuen elaborats assaigs exposant les seves idees. D’altres, fan ús de textos més curts, columnes en revistes electròniques o setmanaris locals, amb la intenció de donar notícies.

El bloc és una eina d’ampli espectre, on tothom hi té cabuda i on no hi ha normes que dictin sobre què o com s’ha d’escriure. Hi ha gairebé una infinitat de possibilitats i estils: el meu company de Sabates Velles utilitza el seu bloc per a presentar els seus relats curts, escrits deliciosament i molt amens; i l’amic de La cabeza de Columbus Snitch escriu les seves reflexions i curiositats, en to divertit i molt creatiu. Feu-los una visita quan tingueu una estona, val molt la pena.

També hi ha qui escriu brillants tuits, després d’hores de trencar-se les banyes en com explicar històries en cent quaranta caràcters. És una manera de demostrar que la llargada del relat no ha d’influir en la seva qualitat. Així ho creia Ernest Hemingway, a qui ja agradaven els relats curts. Una vegada va apostar que escriuria un relat que commocionés al lector en només sis paraules. El resultat:

For sale: baby shoes, never worn.” – E. Hemingway

que es tradueix en “A la venda: sabates de nadó, sense fer servir.” Jutgeu vosaltres mateixos.

Anuncis
Etiquetat , , ,

Complicar-se la vida

M’he adonat que tendim sempre a complicar-nos la vida, i me n’he adonat mentre començava aquest bloc. No és pas que fer un bloc sigui una cosa massa difícil, ni de bon tros! I tanmateix no hi havia manera de fer-ho rutllar.

El primer problema ha estat el tema. La idea d’escriure un bloc em rondava pel cap des de fa mesos, però això del tema no acabava de sortir. Vaig plantejar-me fer-lo sobre llibres, però em semblava que això està molt vist i la idea va quedar arraconada. Després, per influència d’amics i familiars, se’m va acudir que podia parlar de ciències: el topic m’agrada i és bastant innovador, però no em va acabar de fer el pes perquè vaig pensar que seria difícil fer-lo tirar endavant. Les dues opcions no acabaven d’equilibrar-se fins que, avui, he tingut la divertida pensada de fer un bloc d’opinió. I, com que d’opinions tots en tenim, m’hi he decidit: a més, al final hi he incorporat la literatura i les ciències, per donar més cos al bloc.

Un cop enllestit el dilema del tema, s’ha de triar un nom. Diantre, això sí que m’ha costat Déu i ajuda: totes les bones idees ja les ha tingut algú -molta gent- abans que jo. No nego que m’ha pujat la mosca al nas en veure que molts d’aquests noms pertanyen a blocs en desús. Però és clar que, incapaç de remeiar això, he hagut de buscar alternatives. Se m’han acudit veritables barbaritats, noms que gairebé no tenien cap sentit, ni gràcia, ni ganxo, i que amb prou feines podien ésser considerats com a títols.

Jo volia que fos descriptiu, i la meva primera idea -ocupada per un altre bloc- ha estat De tot i de res. Com que el feia servir algú altre, l’he deixat estar. I no ha estat fins al cap d’unes quantes hores que, distretament, m’he dit “Ah, noi, i si el girem?”, i d’aquí en surt el nom que hi ha ara. Li tinc una certa ràbia, de moment: no és que no m’agradi, però s’ha resistit tant a sortir que no puc evitar tenir-li una mica de rancúnia.

Després ja ha vingut tot rodat: he triat un tema d’entre els centenars d’opcions que WordPress t’ofereix (dels que són de franc, perquè els de pago són més aviat cars), he fet quatre retocs i he escrit la primera entrada. Que té molta lletra, però no diu res, com el mateix bloc. Que explica una història sense moralina. O sí, que té moralina: i és que tendim sempre a complicar-nos la vida.

Etiquetat , ,