Els vells temps

Quan per fi he aconseguit recordar la contrassenya correcta, quasi m’han agafat ganes de plorar. Feia gairebé un any i mig que no entrava al blog, i la veritat és que tornar-hi desperta vells records. Les publicacions antigues són, en certa manera, un reflex de mi mateix en aquella època. Esdevé veritablement interessant adonar-se dels propis canvis: pensar “Apa, quin ingenu estava fet!” quan parlava del que no sabia i ara sé, i recuperar idees i opinions que van quedar en l’oblit.

I després, és clar, hi ha el hobby d’escriure. El blog en si, vaja. Quan veus el que vas escriure, ara ja fa anys, i te n’enyores: recordes els vells temps i intentes –potser en va– reviure aquella il·lusió i aquella afició. I t’hi vas acostant, mica en mica. Lletra a lletra, compons una entrada. Amb calma recelosa, llegint cada frase dues vegades. És com retrobar-se un vell amic pel carrer: al principi te’l mires amb recança, insegur de si realment és ell; però a mesura que passa l’estona, la familiaritat s’imposa i acabes, almenys, dient “Hola!“.  Després ja vénen els moments emotius, les anècdotes de temps ençà i les batalletes. Però, al principi, saludes.

Això és el que estic fent ara. Saludo el vell blog, que ha patit la meva absència en silenci, sense queixar-se. Saludo els antics, ja caducats esborranys de noves entrades. Saludo la meva rovellada afició a escriure. I et saludo a tu, lector: benvingut siguis.

Anuncis
Etiquetat , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: